Els 7 pecats capitals dels bancs

Glossari

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z

  • Paradís fiscal
    Territori caracteritzat pels cinc criteris (no acumulatius) següents: (a) l'opacitat (a través del secret bancari o un altre mecanisme, com els trusts); (b) una fiscalitat molt baixa, fins i tot l'absència d'impostos per als no residents; (c) facilitats legislatives que permeten crear societats fantasma (també anomenades “societats pantalla”), sense cap obligació pels no residents de mantenir una activitat real al territori; (d) l'absència de cooperació amb les administracions fiscals, duaneres i\o judicials d'altres països; (i) la debilitat o l'absència de regulació financera.
  • Passiu
    Informa sobre l'origen dels recursos, és a dir, els fons captats pel banc. Concretament, el passiu d'un banc conté: el capital (les accions pròpies), els dipòsits dels clients, les reserves (beneficis anteriors no gastats) i el deute (el que el banc ha pres prestat d'altres institucions).
  • Perímetre de consolidació
    Designa el conjunt de societats que estableixen els comptes consolidats del grup que formen. En general, el perímetre de consolidació inclou la societat matriu i les societats en les quals la primera posseeix directament o indirectament almenys el 20% dels drets de vot.
  • Posició
    Un inversor posseeix una posició quan té títols o accions al mercat. Podem distingir dos tipus de posicions. La primera és la posició comprador o la posició llarga. En aquest cas, l'inversor posseeix un cert nombre de títols o accions i creu fermament que el valor d'aquests títols o accions augmentarà.
    El segon és la posició venedor o la posició curta. En aquest cas, l'inversor pot considerar-se com un venedor en curt perquè tendeix a creure que el valor dels seus títols o accions baixarà, la qual cosa ho posa en una posició de venedor.
  • Producte derivat
    Instrument financer utilitzat a l'origen per protegir els inversors contra variacions inesperades de tipus d'interès, tipus de canvi, cotitzacions d'una acció, preu de les matèries primeres o fins i tot del risc de falta de pagament d'un crèdit. Concretament, comprar un producte derivat dóna el dret (amb les opcions) o l'obligació (amb els futurs) a comprar o vendre un actiu anomenat subjacent (acció, divisa, petroli, etc.) en una data ulterior, però a un preu fixat avui. Prenguem, per exemple, el cas d'una empresa que ha de rebre d'un dels seus clients 100 milions de dòlars en sis mesos. En exposar-se a un risc de baixa del dòlar respecte a l'euro, una disminució del 10% en aquest període li costaria 10 milions de dòlars. Per cobrir el seu marge comercial, pot subscriure un contracte de venda “a termini” (o “a futurs”) (és a dir, en una data futura fixada pel contracte) pel qual es compromet a vendre 100 milions de dòlars en sis mesos contra euros amb la cotització fixada en el moment actual respectiu. Això implica que trobi un operador (anomenat “contrapartida”) que es comprometi a comprar-li els seus 100 milions de dòlars durant un termini de sis mesos. Aquest últim assumirà doncs el risc que al venciment del contracte la cotització del dòlar hagi baixat en relació amb l'euro, i que per tant hagi de pagar-ho de la seva butxaca.
  • Producte Interior Brut (PIB)
    Indicador que suma els valors afegits de totes les empreses que operen dins del territori nacional. Comptabilitza el conjunt de les activitats generadores d'ingressos dins d'un territori, és a dir, la riquesa monetària total d'un país.